dimecres, 29 de maig de 2013

Com canvien les coses!!

Aquest còmic es una representació de que a classe pots riure i treballar a l'hora.

ERIC I CRIS

L'estudiant i el trompetista.

Aquest còmic intenta explicar que si no estudiem i ens esforcem durant tot l'any ens tocarà recuperar i potser repetir curs (Adaptació de la faula La formiga i la cigala.)


divendres, 17 de maig de 2013

Carrer Sant Miquel, per on passen els estels



El meu carrer és molt llarg
creua tota la Barceloneta
i acaba a prop de la platgeta,
s'escolta el mar
i es molt relaxant.

Al costat de casa meva
hi ha una un forn de pa i un contenidor.
El pa està molt bo
i el contenidor fa pudor.

També hi ha tres fanals apedregats
i a sota viuen quatre gats.
Als balcons hi ha molta roba estesa
que dona un aire de pobresa.

Als matins és solejat i silenciós
però a la tarda hi ha enrenou,
els nens del carrer
són molt juganers.
A la nit els camions
van despertant a tothom.

Miguel

dimecres, 15 de maig de 2013

El carrer d'En Cortinas del barri baix


El meu carrer està al barri de Ciutat Vella, és estret, llarg i bonic. Comença al carrer de la Sèquia i acaba a la placeta del Comerç. La plaçeta sempre esta plena de nens que juguen a pilota o a fet i amagar pels carrers del costat. És un carreró ple de portals i balcons on sempre entra el sol i fa olor a pa de bon matí.

Estic parlant del carrer  d'En Cortinas. És curiós, hi ha moltes cortines penjades a les finestres dels balcons. Deixant de banda aquesta curiosa anècdota, el carrer és ple de veins molt interessants de conèixer per riure i divertir-se.

No és el millor carrer del món pero és acollidor i encantador. 

Cristina

 

Avinguda Icària, un carrer prop del mar


El meu carrer està al districte de Sant Martí de Barcelona, al barri de Poblenou, a prop de la Vila Olímpica que es va construir per a les olímpiades de l'any 1992. Es llarg i ample, comença a la Villa Olimpica i acava al cementiri de Poblenou, gairebé tocant a la platja.

El meu carrer es molt agradable, sempre hi ha gent, sobretot turistes que van a la platga a prendre el sol i als restaurants. A prop de casa meva hi ha un forn de pa on gairebé sempre vaig a comprar pa i pastes. Una mica més cap a la dreta hi ha una papereria on vaig a buscar el material per a l'institut, i xuxes . A l'altre costat de la vorera  hi ha  un centre comercial on hi ha molts restaurants, botigues de roba, de joies, una óptica i un cinema, on moltes vegades vaig a veure-hi pel·lícules amb els amics. Una mica més enllà hi ha el supermercat on comprem normalment dissabtes i diumenges.

Alguns divendres vaig amb el meu pare i el meu tiet a mengar a un wok boníssim que està en el centre comercial.
ERIC

dimecres, 8 de maig de 2013

El carrer Hospital de Barcelona

El meu carrer comença a la Rambla de les Flors i acaba al carrer de Manso. És un carrer per on hi passa molta gent perquè estan les botigues més boniques del barri. 

El pis on visc té dos balcons amb 7 finestres que donen al carrer Roig. Des d'allà puc veure l'institut Miquel Taradell que està a prop del Milà i Fontanals. A prop de casa meva hi ha una placeta en la què estaven construint l'hotel Barcelò i m'agrada anar a jugar.

 El seu nom prové de l'antic hospital general de la ciutat de Barcelona, instal·lat en un edifici gòtic del segle XV. Es va crear per tal de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat i va funcionar fins l'any 1926.

Dins l'antic hospital hi ha un museu i una biblioteca de la qual sóc soci i vaig sovint a buscar llibres. Els que més m'agrada llegir són d'històries actuals d'adolescents.

El meu carrer és el millor del món per a mi, encara que a algunes persones no els agrada. Però a mi tant em fa, perquè tinc amics molt bons ja que ens coneixem des de que èrem petits ;-)

Mohamed K

Gràcies a la gent enamorada del meu carrer

LLull, una calle cualquiera del ensanche barcelonés.

Mi calle tiene nombre de escritor antiguo,
y es muy luminosa. 
Su luz proviene del mar
y se oye la tranquilidad. 
Ancha, limpia 
y muy poblada, 
en sus balcones lucen 
los molinillos de colores de los niños,
rodando al son del viento.

Jardines de Gandhi
Mi calle, 
con miles de perros, 
tiene muchos portales, 
viejos y nuevos. 
Un bonito parque, 
con bonitos jardines, 
en el que niños y perros 
corren felices.
Mi calle 
tiene una estatua 
de un pacifista indio 
llamado Gandhi. 
En el bar de la calle 
fanáticos del Barça 
los partidos van a ver
y también, a comer.


Alejandro

divendres, 3 de maig de 2013

CARRER OBRADORS, EL MILLOR DE TOTS

El meu carrer és petit i estret
i no m'agrada gens.

Està brut i fa pudor a pet,
però la roba estesa li dóna alegria.

El meu carrer no val res,
són deu portals trencats i foradats.
No hi ha papereres i
tot queda escampat per allà.

Al meu carrer no hi ha res,
nomes dos bars restaurants no gaire grans.
Només entra el sol de biaix
com  qualsevol carrer del barri baix.

Pels matins el meu carrer
sembla un desert!
Però tot just davant casa meva 
hi ha una discoteca de nit, 
que mai deixa dormir!

Al meu barri només hi ha un parc 
on no hi puc anar a  jugar
perquè no està permès
per a la meva edat.

I a poc a poc, el meu carrer 
m'estima més.
Patricia