dijous, 30 de juliol de 2015

La llengua és per damunt de tot comunicació



Aquest blog va deixar d’estar actiu el mes de juny de l’any 2013, quan vaig finalitzar dos cursos de tasca docent a l’institut Verdaguer de Barcelona.
Va ser una experiència molt encoratjadora perquè tenia al meu càrrec durant dues hores a la setmana els alumnes més especials, més atrevits, i més creatius de tot el centre. Les condicions de treball, tant per ells, com per a mi, no van ser tan encoratjadores, però em consta que tant ells com jo, vam aprendre molt junts i per això faig constar aquí l’agraïment que els vaig mostrar ja personalment.

També vull agrair des d’aquí al Ramon Barlam que m’inoculés el virus de la recerca constant de motivacions per als alumnes, tant amb recursos TIC com amb recursos afectius. Gràcies a les seves idees, aquell curs, com tants d’altres, la meva tasca d’Orientadora Educativa no va ser estèril i la satisfacció pels resultats malgrat tantes hores de dedicació, resta encara en la meva memòria.

Escric aquest post el juliol de 2015, data en què em jubilo de la tasca docent, però no de la vida, ni de continuar aprenent. Són mil els projectes que tinc al cap, sempre en la línia de l’activisme social per una educació pública, inclusiva, laica i de qualitat, per tant segur que ens anirem retrobant.